La importància d’aplicar bé el Pla de Comptabilitat

Mataró (Barcelona)

Les entitats que porten comptabilitat de doble partida han de ser molt curoses a l’hora de fer el seu registre comptable, perquè fer-ho d’una forma incorrecta pot complicar i fer ineficient la seva gestió.

1. Què és el pla de comptabilitat (PCG) i com s’estructura?

El Pla General de comptabilitat (PGC) és una norma que serveix com a eina per a les persones que fan la comptabilitat en les empreses i en les entitats per assegurar que tothom fa aquesta tasca seguint els mateixos criteris de registre i normes de valoració. També regula de quina manera es presenta la informació, un cop confeccionada la comptabilitat.

El PGC s’estructura en cinc parts diferenciades:

Marc conceptual de la comptabilitat.

Normes de registre i valoració.

Comptes anuals.

Quadre de comptes.

Definicions i relacions comptables.

2. Com es pot saber quin dels dos plans possibles s’ha d’utilitzar?

Les entitats no lucratives espanyoles tenen disponibles dos PGC diferents.

El primer, regulat al Reial Decret 1491/2011 i completat a la resolució de 26 de març de 2013 de l’Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas (ICAC), és el que han d’aplicar les entitats que tinguin àmbit estatal i les que estiguin inscrites i desenvolupin les activitats fora de Catalunya.

En canvi, les entitats que estiguin registrades a Catalunya, han de fer servir un PGC diferent, regulat al Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, a l’hora d’escollir el pla comptable de l’entitat, caldrà tenir en compte on està inscrita.

3. Quines parts del PGC són obligatòries?

En qualsevol dels dos PGC, no totes les parts són d’ús obligatori. Les obligatòries són únicament les següents:

El Marc conceptual: serveix per garantir que tothom faci el registre de la mateixa manera. Inclou diverses parts:

• El concepte d’imatge fidel de la situació econòmica i financera i dels resultats que han de donar els comptes.
• Els requisits de la informació a incloure en els comptes anuals.
• Els principis comptables que han de regir el registre: entitat en funcionament, meritament, uniformitat, prudència, no compensació i importància relativa.
• Els elements dels comptes anuals: definició d’actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses.
• Els criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals.
• Els criteris de valoració de les operacions.
• Els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.
• Les normes de registre i valoració: serveixen per indicar, en funció de la mida de l’entitat, com valorar cadascuna de les operacions segons la naturalesa que tingui i el moment en el temps en què es produeixi.
• Els comptes anuals: aquest apartat inclou la descripció dels documents que les integren, qui i com les han de formular, quina és la seva estructura, continguts i models de balanços i memòries econòmiques que s’han d’utilitzar.

Són d’aplicació voluntària les parts quarta i cinquena, és a dir, la numeració dels comptes i les definicions i relacions comptables.

4. A nivell comptable, que passa si no s’utilitzen els codis indicats al PGC?

Com que la numeració dels comptes no és una part obligatòria del PGC, en principi l’entitat pot utilitzar qualsevol codificació a l’hora de fer la seva comptabilitat.

Però aquesta pràctica té un problema, i és que s’haurien de configurar de forma manual els models de balanços en el programa de comptabilitat que utilitzi l’entitat per al seu registre comptable, ja que l’estructura dels balanços sí que és obligatòria. En conseqüència, caldria col·locar una per una a la posició adeqüada del balanç i del compte d’explotació cadascuna de les partides, segons la seva naturalesa.

També suposaria una dificultat afegida en cas que l’entitat faci supervisar o revisar la seva comptabilitat per una tercera persona, ja sigui un assessor o assessora o una firma d’auditoria. Al no estar els comptes registrats amb la codificació marcada pel PGC, caldria explicar quina és la naturalesa de cadascun dels comptes a qui ho hagi de revisar, perquè ho pogués adaptar als sistemes estàndards de revisió. Aquest fet, molt probablement, encariria el cost d’aquest assessorament extern.

5. Hisenda podria imposar alguna sanció a l’entitat per aquest motiu?

Si bé en condicions normals l’Agència Tributària no té perquè pronunciar-se respecte a quins comptes comptables utilitza l’entitat per al seu registre, el fet de no utilitzar els que es determinen al PGC pot tenir un impacte negatiu en cas d’inspecció fiscal.

L’article 200.1.b) de la Llei 58/2003, General Tributària (LGT) estableix que es considerarà infracció l’incompliment de les obligacions comptables i de registre relacionades amb la utilització de comptes amb un significat diferent dels que els correspongui, segons la seva naturalesa, que dificulti la comprovació de la situació tributària de l’entitat.

Si la persona que fa la inspecció considera que es produeix aquesta dificultat a les seves comprovacions a causa de la utilització d’una codificació que no sigui l’establerta al PGC, podria imposar una sanció de les qualificades com a greus, amb una multa de, com a mínim, 150 euros, però que podria arribar a ser d’un màxim de 6.000 euros.

Per tal d’evitar aquest risc, el millor que pot fer l’entitat és utilitzar sempre que sigui possible la codificació indicada a la part quarta del PGC.

TORNAR A LA PORTADA

-