Alternatives de finançament per a entitats

ASOCIACIONES/ASSOCIACIONS

Este artículo está en castellano y catalán

CASTELLANO

Las entidades están sufriendo directamente las consecuencias de esta crisis sistemática, tal y como explica el economista Gala Cortadellas, que afecta a todo el engranaje vinculado a las fuentes de financiación clásicas. Este situación ha llevado a las entidades a agudizar al máximo el ingenio para encontrar financiación y reinventarse.

Tradicionalmente las formulas de financiación de las entidades han sido y son: la base social, las actividades, los patrocinios o aportaciones privadas, las ayudas de la administración y la financiación bancaria. Con la reducción de las cuotas de los socios y la disminución de las aportaciones de patrocinio, la falta de garantías a la hora de asegurar ayudas y subvenciones y la crisis interna que viven los bancos, obliga a las entidades a buscar nuevas alternativas de financiación .
Para conocer algunas de estas alternativas hemos hablado con Gala Cortadellas, economista y experta del mundo asociativo, con Jordi Ibáñez de Fiare Catalunya y con Raimon Gassiot de Coop57.
Mecenazgo y captación de fondos
El mecenazgo no es ninguna novedad porque ya hace siglos que existe, pero "ha hecho falta que entráramos en crisis porque se redescubriera, diversificándose e innovando" tal y como explica Cortadellas.
Una fórmula de mecenazgo son las microdonaciones, pequeñas cantidades que se pueden dar a las entidades puntualmente para iniciativas concretas. También encontramos la financiación colectivo o crowdfunding, que utiliza las redes sociales para implicar a los donantes en el proyecto, tejiendo una red entre quien realiza el donativo, el realizador del proyecto y los beneficiarios.
Para conseguir más mecenas, una manera de llegar a las personas y implicarlas en los proyectos es a través del marketing directo.
Banca tradicional
Los créditos e hipotecas concedidos por bancos y cajas han sido la fórmula tradicional de conseguir financiación. Actualmente el sistema bancario está viviendo una reestructuración continua y las políticas hacia sus clientes están cambiando. Esto hace que, por pedir créditos, se exijan cada vez más avales y los requisitos para acceder sean cada vez más estrictos, estas dificultades hacen que, por las entidades, disponer de líquido y hacer frente a los pagos vencidos sea más complicado.
Existen también productos como las pólizas de crédito que pueden ser un buen sistema por adelantado los pagos de las subvenciones resueltas y disponer de liquidez, pero que no son exclusivas de bancos y cajas.
Las obras sociales y las fundaciones de las cajas y bancos también continúan, de forma más escasa, ofreciendo financiación y ayudas a proyectos. Tradicionalmente los obras sociales de las cajas se han centrado en ayudar a proyectos más sociales y culturales, y aunque ahora muchas de las cajas han desaparecido o fusionado, sus obras sociales todavía existen.
Banca ética
Cada vez más la banca ética se presenta como una alternativa a la banca tradicional. Son instrumentos fundamentados en la transparencia, la equidad, la participación ciudadana y la no lucratividad.
El caso de Fiare es un ejemplo. Actualmente reúne 35.000 socios entre empresas de economía social, organizaciones de cooperación internacional, entidades culturales y particulares. Tal y como explica Jordi Ibáñez "Fiare es un proyecto mutualista que ofrece a las entidades productos de ahorro, pólizas de crédito para avanzar subvenciones y contratos de organismos públicos y financiación para proyectos con impacto social que comparte la filosofía de la banca ética ". Actualmente se encuentra en fase de constituirse como proyecto propio en España para poder ofrecer cuentas corrientes particulares, tarjetas de crédito y débito y banca por Internet, ya que por ahora, es un agente financiero de la Banca Popolare Etica de Italia.
Un banco ético, en definitiva, cumple las mismas funciones que un banco tradicional pero aplicando criterios éticos de coherencia, participación, transparencia e implicación.
Cooperativas de crédito
Las cooperativas de crédito son sociedades constituidas con el objetivo de servir las necesidades financieras de sus socios y terceros mediante las actividades propias de las entidades de crédito.
Es un ejemplo Coop57, una cooperativa de servicios financieros éticos y solidarios autogestionada que se dedica a recoger ahorro popular para financiar proyectos de economía social y solidaria y de asociacionismo popular. Se definen como herramienta, no como fin.
Su objetivo es promover proyectos económicos y sociales colectivos que busquen transformar la sociedad de acuerdo con los planteamientos de la economía solidaria. Todos los socios participan la Asamblea y deciden las líneas y los criterios de actuación. Si una entidad ha sido aceptada como socia es porque su proyecto es social y económicamente interesante. Por lo tanto como explica Raimon Gassiot de Coop57 "si surge una necesidad financiera de un socio, se hace todo lo posible para ayudarla, siempre que el problema no sea de viabilidad ya que pondría el en riesgo los recursos colectivos de la cooperativa y sólo agravaría la situación de la entidad ".
Las cooperativas ofrecen préstamos diferenciados en función de las necesidades que han planteado los socios como pueden ser préstamos para inversiones, para circulante, para anticipar facturas y subvenciones o convenios, o préstamos participativos.
Recursos a medida
Según el economista Gala Cortadellas, las alternativas de financiación son forzosamente diversas porque la realidad de los ateneos también es diversa. "Lo importante es darse cuenta de que la financiación de las asociaciones y entidades sin ánimo de lucro pasa por realizar proyectos y actividades especiales. Un proyecto o una actividad es algo acotado, que tiene unos objetivos determinados, un público al que va dirigido, una duración concreta en el tiempo, y por tanto, a la hora de pedir colaboración económica ".
Es importante, para conseguir el mejor tipo de financiación posible, hacer un análisis interno del estado económico y de las necesidades de la entidad. Por Cortadellas, la metodología de financiación de los ateneos todavía es válida, pero "hay que incorporar nuevas formas e iniciativas, porque las que ha habido hasta ahora se han convertido en insuficientes".


CATALÀ

Les entitats estan patint directament les conseqüències d’aquesta crisis sistemàtica, tal i com explica l’economista Gal·la Cortadellas, que afecta tot l’engranatge vinculat a les fonts de finançament clàssiques. Aquest situació ha portat a les entitats a aguditzar al màxim l’enginy per trobar finançament i reinventar-se.

Tradicionalment les formules de finançament de les entitats han estat i són: la base social, les activitats, els patrocinis o aportacions privades, els ajuts de l’administració i el finançament bancari. Amb la reducció de les quotes dels socis i la disminució de les aportacions de patrocini, la falta de garanties a l’hora d’assegurar ajuts i subvencions i la crisi interna que viuen els bancs, obliga a les entitats a buscar noves alternatives de finançament.
Per conèixer algunes d’aquestes alternatives hem parlat amb Gal·la Cortadellas, economista i experta del món associatiu, amb Jordi Ibáñez de Fiare Catalunya i amb Raimon Gassiot de Coop57.
Mecenatge i captació de fons
El mecenatge no és cap novetat perquè ja fa segles que existeix, però “ha fet falta que entréssim en crisi perquè es redescobrís, diversificant-se i innovant” tal i com explica Cortadellas.
Una fórmula de mecenatge són les microdonacions, petites quantitats que es poden donar a les entitats puntualment per a iniciatives concretes. També trobem el finançament col·lectiu o crowdfunding, que utilitza les xarxes socials per implicar als donants en el projecte, teixint una xarxa entre qui realitza el donatiu, el realitzador del projecte i les persones beneficiàries.
Per tal d’aconseguir més mecenes, una manera d’arribar a les persones i implicar-les en el projectes és a través del màrqueting directe.
Banca tradicional
Els crèdits i hipoteques concedits per bancs i caixes han estat la fórmula tradicional d’aconseguir finançament. Actualment el sistema bancari està vivint una reestructuració continua i les polítiques envers els seus clients estan canviant. Això fa què, per demanar crèdits, s’exigeixin cada vegada més avals i els requisits per accedir-hi siguin cada vegada més estrictes; aquestes dificultats fan que, per les entitats, disposar de líquid i fer front als pagaments vençuts sigui més complicat.
Existeixen també productes com les pòlisses de crèdit que poden ser un bon sistema per avançat els pagaments de les subvencions resoltes i disposar de liquiditat, però que no són exclusives de bancs i caixes.
Les obres socials i les fundacions de les caixes i bancs també continuen, de forma més minsa, oferint finançament i ajudes a projectes. Tradicionalment els obres socials de les caixes s’han centrat en ajudar a projectes més socials i culturals, i tot i que ara moltes de les caixes han desaparegut o fusionat, les seves obres socials encara existeixen.
Banca ètica
Cada vegada més la banca ètica es presenta com una alternativa a la banca tradicional. Són instruments fonamentats en la transparència, l’equitat, la participació ciutadana i la no lucrativitat.
El cas de Fiare n’és un exemple. Actualment aplega 35.000 socis entre empreses d’economia social, organitzacions de cooperació internacional, entitats culturals i particulars. Tal i com explica en Jordi Ibáñez “Fiare és un projecte mutualista que ofereix a les entitats productes d’estalvi, pòlisses de crèdit per avançar subvencions i contractes d’organismes públics i finançament per a projectes amb impacte social que compateixin la filosofia de la banca ètica”. Actualment es troba en fase de constituir-se com a projecte propi a Espanya per tal de poder oferir comptes corrents a particulars, targetes de crèdit i dèbit i banca per Internet, ja que per ara, és un agent financer de la Banca Popolare Etica d’Itàlia.
Un banc ètic, en definitiva, compleix les mateixes funcions que un banc tradicional però aplicant criteris ètics de coherència, participació, transparència i implicació.
Cooperatives de crèdit
Les cooperatives de crèdit són societats constituïdes amb l’objectiu de servir les necessitats financeres dels seus socis i tercers mitjançant les activitats pròpies de les entitats de crèdit.
N’és un exemple Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris autogestionada que es dedica a recollir estalvi popular per finançar projectes d’economia social i solidària i d’associacionisme popular. Es defineixen com a eina, no com a finalitat.
El seu objectiu és promoure projectes econòmics i socials col·lectius que cerquin transformar la societat d’acord amb els plantejaments de l’economia solidària. Tots els socis participen l’Assemblea i decideixen les línies i els criteris d’actuació. Si una entitat ha estat acceptada com a sòcia és perquè el seu projecte és social i econòmicament interessant. Per tant com explica Raimon Gassiot de Coop57 “si sorgeix una necessitat financera d’un soci, es fa tot el possible per ajudar-la, sempre que el problema no sigui de viabilitat ja que posaria el en risc els recursos col·lectius de la cooperativa i només agreujaria la situació de l’entitat”.
Les cooperatives ofereixen préstecs diferenciats en funció de les necessitats que han plantejat els socis com poden ser préstecs per inversions, per a circulant, per anticipar factures i subvencions o convenis, o préstecs participatius.
Recursos a mida
Segons l’economista Gal·la Cortadellas, les alternatives de finançament són forçosament diverses perquè la realitat dels ateneus també és diversa. “L’important és adonar-se que el finançament de les associacions i entitats sense afany de lucre passa per realitzar projectes i activitats especials. Un projecte o una activitat és quelcom acotat, que té uns objectius determinats, un públic a qui va dirigit, una durada concreta en el temps, i per tant, a l’hora de demanar col·laboració econòmica“.
És important, per tal d’aconseguir el millor tipus de finançament possible, fer un anàlisi intern de l’estat econòmic i de les necessitats de l’entitat. Per Cortadellas, la metodologia de finançament dels ateneus encara és vàlida,però“cal incorporar noves formes i iniciatives, perquè les que hi ha hagut fins ara s’han convertit en insuficients”.